He venut els meus somnis per res, al fer-se pols entre els meu dits. En el que creia va morir un dia massa llunyà però encara massa proper, deixant un buit que no s’omple per més que l’alimenti amb tot el que tinc. Molt de tant en tant una espurna flameja i penso que ha tornat, que potser el somni ha reviscut i que no va morir al enfrentarse amb la quimera que es la realitat. I al esquerdarse el mirall va reflexar la veritat que amagava, que nua només em mira impàvida i em recorda tot el que sé que em manca però no sé que és.
Segueixo fent cercles al voltant de la mateixa qüestió. Sense entendre’m ni entendre res. Trampejant amb les coses que m’envolten, aconseguint un sucedani d’empatia que m’ajudi a seguir fingint que entenc a que jugo. Encara que cada cop que ho intento acabo com sempre amb els trossos trencats de alguna cosa que no va arribar a existir. Cap idea germina en el camp estèril que es la meva ment.
Sonant: De poc a molt - Sopa de Cabra
