Ens hem cremat les mans tants cops com ha calgut.
Hem mossegat la terra sempre que hem caigut.
I si mai en algun dia he comès algun error,
ara tot el que puc dir-te és que ho sento molt.
No hem de mirar enrera per poder sentir-nos bé,
no hem de mirar enrera per saber tot el que hem fet.
Ara tinc la cara cremada pel vent.
També tinc els teus poemes escrits a la meva pell.
Si un dia et fan falta no pateixis, jo te’ls guardaré
i si un dia et fan falta no pateixis, no els oblidaré,
els porto escrits a la pell.
Però saps molt bé que cal que anem de pressa,
que potser no hi som a temps.
Vam marxar de casa ara fa molt temps
vam partir un dia que no feia vent.
Les veles no es movien, el mar estava quiet.
Anàvem a la deriva, a l’horitzó no es veia res.
No hem de mirar enrera per poder sentir-nos bé,
no hem de mirar enrera per saber tot el que hem fet.
Totes les promeses que un dia ens vam fer
segellades amb la mirada d’aquell que només té fe;
si un dia et fan falta no pateixis, que jo les guardaré.
Si un dia et fan falta no pateixis, no les oblidaré,
les tinc escrites a la pell.
Però saps molt bé que cal que anem de pressa,
que potser no hi som a temps.
Poemes i promeses,
poemes i promeses escrites a la pell
escrites a la pell.
No hem de mirar enrera per poder sentir-nos bé,
no hem de mirar enrera per saber tot el que hem fet.
La tardor ha arribat, començo a tenir fred,
les hores se’m fan curtes i aquests temps són molt incerts;
que la vida va de pressa i sento com se m’escapa de les mans,
Els poemes i promeses que aquell dia vam segellar
mai els oblidaré, doncs cal que anem de pressa
que potser no hi som a temps.
